Un adéu, però no definitiu!

Dimecres passat vam anar a la residència a fer la festa de despedida. Vam obsequiar a les nostres parelles amb una fotografia de grup dedicada i amb un clauer en forma d'estel fet per nosaltres mateixos. Allà a la residència ens va donar croïssants i ensiamades per menjar, i suc de pinya i de préssec per beure. Vam celebrar una festa de comiat, però això no vol dir que no anem a visitar les nostres parelles de tant en tant, oi? Bé, fins aquí la redacció del meu blog.

p.d.: Podria ser que algun cop, quan vagi a visitar a la Concepció hi escrigui perquè ella ho pugui veure des de l'ordinador que hi ha a la residència!

ADÉÉUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!

Al Passeig!

Aquell dia no ens va fer falta anar fins a la residència perquè van ser els avis els que ens van venir a trobar.Vam quedar que ens trobariem tots al Bar la Plaça i que prendriem alguna cosa. Així que vam sortir de l'institut camí del bar i els vam trobar allà. Vam prendre un refresc, vam parlar de moltes coses, vam gaudir del bon dia que feia i ens vam fer fotos! Crec que aquesta activitat també s'hauria de repetir!

Explicació de l'experiència!

Bé, aquell dia ens van dir que expliquessim com havia sigut la nostra experiència, aquí deixo un resum de com ha sigut la meva:

El primer dia, mentre anàvem de camí a la residència vaig pensar que m'havia equivocat triant aquella experiència, que una residència no era un lloc agradable per mi, que allà hi veuria coses que em deprimirien però, quan vaig arribar la cosa va començar a canviar. Vam arribar a la sala gran hi vaig veure una colla d'avis que no es veien pas tristos. Vam agafar cadira i va començar el sorteig. Em va tocar el número 3, i a la Concepció també. Reconec que el primer dia no vaig saber que dir-li però a mida que van passar els dies ens vam fer molt amigues, i ens explicàvem moltes coses. En general l'experiència ha estat satisfactòria i, ara que s'ha acabat crec que no em vaig equivocar. Allà hi he trobat una amiga, amb més anys que jo però, i que? Encara que s'hagi acabat el curs, ja li vaig dir a ella que l'aniria a veure, no tant sovint, perquè ara començarà la selectivitat i l'estiu, però si que hi aniré de tant en tant. Les activitats que feiem en grup també van ser divertides però algun dia m'hagués agradat fer alguna activitat amb una altra àvia i companya, és a dir, parella i parella, crec que hagués estat divertit.

Sant Jordi.

El dia de Sant Jordi, a la residència vam muntar com unes paradetes; hi havia des de paradetes amb menjar (el menjar representava la Senyera), paradetes per completar poemes, paradetes amb llibres, paradetes on podies posar-te una rosa o un llaç amb la Senyera. Va ser com una mena de mercat de Sant Jordi molt original i tots hi vam col·laborar. A més, van venir a visitar-nos els nois de primer d'ESO de l'insitut, uns nois que quan els veus pels passadissos de l'institut fan por però que aquell dia es van comportar i van fer molt feliços als avis amb la seva visita. Va ser emocionant!

Setmana Santa!

Aquesta Setmana Santa no hi ha hagut trobada perquè feiem festa a l'institut i jo no em trovaba a Manresa.

Presentació del PowerPoint!

Aquest dimecres, totes les parelles hem pogut presentar el PowerPoint, que era un treball que portavem fent durant mols dies i que ens ha ocupat la majoria de les trobades. Gràcies a aquests treballs hem pogut adonar-nos de les diferències i de les semblances que hi ha entre la nostra època i la dels avis envers alguns tòpics, com per exemple la Religió, l'educació, la moda, el paper de la dona, etc. Ha estat entretingut i interessant.

El bingo musical!

Aquest dia si que va ser divertit. Crec que per a mi ha estat el dia més divertit de tots, ja que hem pogut estar tots junts gaudint de la música que ens agrada, disfrutant amb totes les parelles, jugant al bingo i guanyant una flor com a premi. És que, aquell dia anàvem totes entusiasmades perquè haviem preparat amb moltes ganes aquella activitat. Vam arribar i ens vam trobar a tots els avis asseguts, així que vam anar a seure amb la nostra parella i va començar tot. No paraven de sonar cançons conegudes i de sentir-se veus que deien "la tenim", "aquesta és tal cançó", "ai, com es diu aquesta cançó", "va que queda poquet per guanyar". Va ser molt divertit i intens. Recordo que vam guanyar: la Concepció i jo, la Natàlia Lara i la seva parella i la Cristina Puig i la seva iaia. Crec que si l'any que ve es repeteix aquest credit, s'hauria de repetir l'activitat.