Parlant amb la Concepció...

Després d'una setmana sense veure a la Concepció, vaig arribar a la residència i quan entrava a la tercera planta, la vaig trobar esperant-me al passadís. Vam entrar a la seva habitació i li vaig ensenyar els tres guions de teatre que vaig buscar per internet. Els va estar llegint i anàvem donant la nostra opinió sobre el que ens semblàven els textos. Em va agraïr que els hi busqués i em va dir que en parlaria am la gent de la residència per veure si podia fer una breu representació teatral.

Després d'aixo, vam arribar a una conversa força interessan, la Concepció em va explicar que gràcies a la "Frater" es va obrir camí a la vida, gràcies a aquella oragnització va sortir de casa i es va sentir útil i va poder comprobar que hi havia gent que estava molt pitjor que ella, com per exemple aquelles petites criatres a les que havia visitat en una excursió.

Després em va dir que la nit anterior havia estat treballant fins tart, ja que havia de separar uns sobres de medicaments per la residència, i com que n'hi havia molt va haver de quedar-se fins tart.

Em va demanar com estaven els meus pares i li vaig respondre que estaven molt bé, que continuaven treballant, i em va dir que s'apuntaria els seus noms per recordar-se de com es deien, i així ho va fer.

Ens vam adonar que ja era hora de marxar, i aquell dia jo tenia molta pressa perquè a l'hora següent tenia examen de castellà i no hi podia fer tart, així que vaig marxar ràpidament.

Ens veiem la setmana qe vinent, oi Concepció?

Un petó.

No hi ha hagut trobada amb la Concepció

Avui que haviem d'anar a la residència a trobar-nos amb les nostres parelles ha començat a ploure molt i com que no duiem paraigües ens hem hagut de quedar a classe per redactar el blog... A més, avui que duia la càmara per fer-nos fotos amb la Concepció i també liportava alguna foto de quan jo era petita... De totes maneres, dimecres que ve ens veiem, eh Concepció? Un petó ben gran a tu i a tots els avis!

Tantes fotografies...

El dimecres quan vaig arribar a la residència, vaig pujar ràpidament a l'habitació de la Concepció per anar-la a trobar. Vaig arribar i em va dir que m'ensenyaria un àlbum de fotografies, així que ens vam passar casi tota l'hora miran fotos. A cada foto que miràvem ella em deia qui eren els que hi sortien, i també vam trobar fotos de cavalls que anàven amb la guarnició que ella em va explicar el primer dia. Després de mirar un album interessantissim ple de fotos, em va dir que com que feia bon temps podríem sortir al pati a veure'l, ja que el dia que em va ensenyar tota la residència no el vam poder veure perquè plovia a bots i barrals. Així que vam sortir al pati i el vam recórrer tot, em va ensenyar l'hortet que hi havia, que feia molt riure pequè hi havia uns tomàquets verds i petitons. I llavors ja va arribar l'hora de marxar cap a l'institut, i vaig dir-li que intentaria dur la càmera de fotos per fer-nos-en una, i també algunes fotos meves i de la meva família; així que les buscaré mé tart. Fins a la pròxima!

Ruta turística amb la Concepció per la residència.

Dimecres passat vaig arribar a la residència molt contenta perquè ja feia quinze dies que no veia a la Concepció, i em tenia que explicar com havia anat la vint-i-cinquena trobada amb els seus cosins. Així que vaig entrar a la residència i ràpidament vaig pujar al tercer pis per anar-la a trobar a la seva habitció, però la vaig trobar a la saleta parlant per telèfon. Quan em va veure pa penjar ràpidament i em va dir que podriem fer un tomb per la residència i que així m'ensenyaria el què era casa seva. Vam agafar l'ascensor i vam anar planta per planta; em va explicar que a la planta inferior hi havia la gent més desvalguda, també em va ensnyar la bogaderia, que és on ella ajuda a planxar la roba i així es distreu, em va ensenyar la capella, molt bonica, de la qual ella se'n feia càrrec, i quan erem abaix ens vam trobar a la Marta amb la seva parella intergeneracional que estaven elsoltant el què els estava explicant el mossèn, i jo i la Concepció ens hi vam quedar per escoltar el que explicava. Els estava explicant els orígens de la residència i fins i tot, em va dir la Concepció, hi havia coses que ni tan sols ella coneixia. Vam visitar la sala on fan recuperació, i hi havia una àvia que aviat cumplira els cent-tres anys, tot un honor! A mida que anavem pujant m'anava ensenyat que a cada pis hi havia els banys, les habitacions, de les quals els avis i àvies podien gaudir. Em va ensenyar la terrassa però no hi vam poder sortir prquè estava plovent, tot i això vaig adonar-me que era enorme. En acabar la visita vam pujar a la seva habitació i vam estar parlant una estona. Em va explicar que va assistir a la trobada de cosins però que no es va poder posar aquell vestit tan bonic que emva ensenyar el dia anterior. També els van fer un regal molt original, que era un calendari on hi havia fotografies de les trobades d'anys anteriors. Em va ensenyar dos titelles molt bonic que té guardats a la seva calaixera, i em va fer una mica de titelles, vaig veure que li agradavem molt i que ella sabia fer-ho molt bé; ja li vaig dir que intentaria buscar-li algun text per poder-lo representar. També em va dir que havia llegit el meu escrit al blog, així que suposo que aqesta setmana també el llegirà, així doncs només dir-li que ens veiem dimecres a la mateixa hora, i ue ja tinc moltes ganes de que arribi el dia, t'estimo Concepció!
Adéu, adéu!