Fent el mural de Nadal!

Per fi, després d'una setmana esperant fer el mural, aquest dimecres vam tenir la oportunitat de fer el mural, encara que no el vam acabar. Ens vam plantejar com enfocar el tema del nostre mural, que era el "Vint-i-cinc de desembre" i al final vam decidir que seria un mural senzill però molt bonic i complet. Vam decidir que hi osariem dues fotografies, una de molts caga tions i l'altre d'un pessebre. A dalt de tot hi vam posar el titol, jo el vaig dibuixar i ella el va pintar. Com que sobrava molt espai, hi vam enganxar una nadala que fa refrència el naixement de Jesús el dia 25 d'aquest mes. Llavors, la Concepció va tenir la idea de dibuixar estrelles per enganxar-les i, mentre ella les dibuixava amb l'ajuda d'una plantilla, jo les anava retallant. Va donar temps a fer-nos una fotografia (n'he fet dues còpies: una per la Concepció i l'altra per enganxar-la al mural). Bé, la hora va passar molt ràpid i vam quedar que la setmana que ve l'acabariem, així que res mes!

Muaaaaaaà.

Si no hi ha mural, parlem del Nadal!

L'altre dia, vaig anar a trobar-me amb la Concepció a l'habitció per baixar juntes cap a la sala gran on poder fer el mural peò, per sorpresa meva, a la Concepció no li havien dit que haviem de fer un mural, li van dir que haviem de parlar sobre el Nadal i a més, tampoc hi havia material per començar a fer el mural. Això em va trasbalsar una mica perquè jo tenia moltes ganes de fer aqella activitat amb ella. No ho sé, era una experiència nova i diferent i em va sobtar que no poguessim fer. Així que, com que no hi havia el material per fer-lo, va començar a parlar del Nadal; jo vaig explicar-li que per mi el Nadal era una època molt bonica, i que no només m'agradava perquè rebia regals, sino perquè ens reuniem tota la familia i parlavem obertament de tot el què havia succeït durant l'últim any, vaig dir-li que a mi m'omplia d'il·lusió que arribés aquella èopca perquè era diferent, perquè era bonica. Ella, també em va mostrar la seva opinió davant el Nadal i, em va explicar que sabia fer uns canelons bonissims, ñaaaam! De tant parlar del Nadal, vam arribar al tema que a tothom li arruina una mica la il·lusió quan és petit: qui són realment els reis? Bé, tampoc és lloc de dir qui són, tots ho sabem: Melchor, Gaspar y Baltasar! Em va dir que a ella li van dir als sis anys d'edat, mentre que a mi m'ho van explicar als nous anys d'edat. No sé con va canviar la orientació del tema, però fins i tot vaig acabar explicant-li coses sobre el meu millor amic, i em va demanar si pot ser no m'agradava, però ja li vaig comentar que no amb total seguretat, li vaig explicar que ell per a mi és com un germà, i que mai podria veure'l de cap altra manera. Al final, tant parlar es va acabar el temps i vam dir que la setmana següent si que fariem el mural.

Fent petar la xerrada!

L'altre dia ens va passar tota l'estona amb la Concepció xerrant i xerrant, i és que no hi va haver cap moment de silenci, va ser una hora interessant i amb el que vam parlar crec que la vam aprofitar al màxim. Vam parlar del temps, perquè aquell dia, realment, feia molt fred i vaig arrivar a la residència congelada, de la societat i la seva evolució actual, ja que ara hi ha molta diversitat d'ètnies, i em va regalar un bombó i un panellet (que me'l vaig menjar a l'instant perquè tenia moltissima gana, nyam!), i el bombó me'l vaig menjar de camí a l'institut. Em va comentar que més tard, aniria a la peluqueria a veure si li podien tallar una mica els cabells (és que les noies som més presumides!), i em va demanar com m'havia anat l'examen de la setmana anterior, ja li vaig explicar que bé, que de moment les notes m'anavem bé. Vam estar parlant també, del cas de la Remei-Laura, i fins i tot, quan vaig tornar cap a l'institut en vam parlar amb la Natàlia Lara i em va comentar que ella i la Encarnació també n'haven parlat una mica, així que hem de fer alguna cosa! Ah, ja li vaig comentar a la Concepció que cada dimecres els explicava als meus pares tot el que haviem fet a la residència, i ja em comencen a dir que canviï de tema, que cada dimecres estic amb el mateix, però és que em fa il·lusió explicar-ho. Demà duré la càmara per fer-nos fotos i també farem el mural!

Un petó!