Fent el mural de Nadal!

Per fi, després d'una setmana esperant fer el mural, aquest dimecres vam tenir la oportunitat de fer el mural, encara que no el vam acabar. Ens vam plantejar com enfocar el tema del nostre mural, que era el "Vint-i-cinc de desembre" i al final vam decidir que seria un mural senzill però molt bonic i complet. Vam decidir que hi osariem dues fotografies, una de molts caga tions i l'altre d'un pessebre. A dalt de tot hi vam posar el titol, jo el vaig dibuixar i ella el va pintar. Com que sobrava molt espai, hi vam enganxar una nadala que fa refrència el naixement de Jesús el dia 25 d'aquest mes. Llavors, la Concepció va tenir la idea de dibuixar estrelles per enganxar-les i, mentre ella les dibuixava amb l'ajuda d'una plantilla, jo les anava retallant. Va donar temps a fer-nos una fotografia (n'he fet dues còpies: una per la Concepció i l'altra per enganxar-la al mural). Bé, la hora va passar molt ràpid i vam quedar que la setmana que ve l'acabariem, així que res mes!

Muaaaaaaà.

Si no hi ha mural, parlem del Nadal!

L'altre dia, vaig anar a trobar-me amb la Concepció a l'habitció per baixar juntes cap a la sala gran on poder fer el mural peò, per sorpresa meva, a la Concepció no li havien dit que haviem de fer un mural, li van dir que haviem de parlar sobre el Nadal i a més, tampoc hi havia material per començar a fer el mural. Això em va trasbalsar una mica perquè jo tenia moltes ganes de fer aqella activitat amb ella. No ho sé, era una experiència nova i diferent i em va sobtar que no poguessim fer. Així que, com que no hi havia el material per fer-lo, va començar a parlar del Nadal; jo vaig explicar-li que per mi el Nadal era una època molt bonica, i que no només m'agradava perquè rebia regals, sino perquè ens reuniem tota la familia i parlavem obertament de tot el què havia succeït durant l'últim any, vaig dir-li que a mi m'omplia d'il·lusió que arribés aquella èopca perquè era diferent, perquè era bonica. Ella, també em va mostrar la seva opinió davant el Nadal i, em va explicar que sabia fer uns canelons bonissims, ñaaaam! De tant parlar del Nadal, vam arribar al tema que a tothom li arruina una mica la il·lusió quan és petit: qui són realment els reis? Bé, tampoc és lloc de dir qui són, tots ho sabem: Melchor, Gaspar y Baltasar! Em va dir que a ella li van dir als sis anys d'edat, mentre que a mi m'ho van explicar als nous anys d'edat. No sé con va canviar la orientació del tema, però fins i tot vaig acabar explicant-li coses sobre el meu millor amic, i em va demanar si pot ser no m'agradava, però ja li vaig comentar que no amb total seguretat, li vaig explicar que ell per a mi és com un germà, i que mai podria veure'l de cap altra manera. Al final, tant parlar es va acabar el temps i vam dir que la setmana següent si que fariem el mural.

Fent petar la xerrada!

L'altre dia ens va passar tota l'estona amb la Concepció xerrant i xerrant, i és que no hi va haver cap moment de silenci, va ser una hora interessant i amb el que vam parlar crec que la vam aprofitar al màxim. Vam parlar del temps, perquè aquell dia, realment, feia molt fred i vaig arrivar a la residència congelada, de la societat i la seva evolució actual, ja que ara hi ha molta diversitat d'ètnies, i em va regalar un bombó i un panellet (que me'l vaig menjar a l'instant perquè tenia moltissima gana, nyam!), i el bombó me'l vaig menjar de camí a l'institut. Em va comentar que més tard, aniria a la peluqueria a veure si li podien tallar una mica els cabells (és que les noies som més presumides!), i em va demanar com m'havia anat l'examen de la setmana anterior, ja li vaig explicar que bé, que de moment les notes m'anavem bé. Vam estar parlant també, del cas de la Remei-Laura, i fins i tot, quan vaig tornar cap a l'institut en vam parlar amb la Natàlia Lara i em va comentar que ella i la Encarnació també n'haven parlat una mica, així que hem de fer alguna cosa! Ah, ja li vaig comentar a la Concepció que cada dimecres els explicava als meus pares tot el que haviem fet a la residència, i ja em comencen a dir que canviï de tema, que cada dimecres estic amb el mateix, però és que em fa il·lusió explicar-ho. Demà duré la càmara per fer-nos fotos i també farem el mural!

Un petó!

Parlant amb la Concepció...

Després d'una setmana sense veure a la Concepció, vaig arribar a la residència i quan entrava a la tercera planta, la vaig trobar esperant-me al passadís. Vam entrar a la seva habitació i li vaig ensenyar els tres guions de teatre que vaig buscar per internet. Els va estar llegint i anàvem donant la nostra opinió sobre el que ens semblàven els textos. Em va agraïr que els hi busqués i em va dir que en parlaria am la gent de la residència per veure si podia fer una breu representació teatral.

Després d'aixo, vam arribar a una conversa força interessan, la Concepció em va explicar que gràcies a la "Frater" es va obrir camí a la vida, gràcies a aquella oragnització va sortir de casa i es va sentir útil i va poder comprobar que hi havia gent que estava molt pitjor que ella, com per exemple aquelles petites criatres a les que havia visitat en una excursió.

Després em va dir que la nit anterior havia estat treballant fins tart, ja que havia de separar uns sobres de medicaments per la residència, i com que n'hi havia molt va haver de quedar-se fins tart.

Em va demanar com estaven els meus pares i li vaig respondre que estaven molt bé, que continuaven treballant, i em va dir que s'apuntaria els seus noms per recordar-se de com es deien, i així ho va fer.

Ens vam adonar que ja era hora de marxar, i aquell dia jo tenia molta pressa perquè a l'hora següent tenia examen de castellà i no hi podia fer tart, així que vaig marxar ràpidament.

Ens veiem la setmana qe vinent, oi Concepció?

Un petó.

No hi ha hagut trobada amb la Concepció

Avui que haviem d'anar a la residència a trobar-nos amb les nostres parelles ha començat a ploure molt i com que no duiem paraigües ens hem hagut de quedar a classe per redactar el blog... A més, avui que duia la càmara per fer-nos fotos amb la Concepció i també liportava alguna foto de quan jo era petita... De totes maneres, dimecres que ve ens veiem, eh Concepció? Un petó ben gran a tu i a tots els avis!

Tantes fotografies...

El dimecres quan vaig arribar a la residència, vaig pujar ràpidament a l'habitació de la Concepció per anar-la a trobar. Vaig arribar i em va dir que m'ensenyaria un àlbum de fotografies, així que ens vam passar casi tota l'hora miran fotos. A cada foto que miràvem ella em deia qui eren els que hi sortien, i també vam trobar fotos de cavalls que anàven amb la guarnició que ella em va explicar el primer dia. Després de mirar un album interessantissim ple de fotos, em va dir que com que feia bon temps podríem sortir al pati a veure'l, ja que el dia que em va ensenyar tota la residència no el vam poder veure perquè plovia a bots i barrals. Així que vam sortir al pati i el vam recórrer tot, em va ensenyar l'hortet que hi havia, que feia molt riure pequè hi havia uns tomàquets verds i petitons. I llavors ja va arribar l'hora de marxar cap a l'institut, i vaig dir-li que intentaria dur la càmera de fotos per fer-nos-en una, i també algunes fotos meves i de la meva família; així que les buscaré mé tart. Fins a la pròxima!

Ruta turística amb la Concepció per la residència.

Dimecres passat vaig arribar a la residència molt contenta perquè ja feia quinze dies que no veia a la Concepció, i em tenia que explicar com havia anat la vint-i-cinquena trobada amb els seus cosins. Així que vaig entrar a la residència i ràpidament vaig pujar al tercer pis per anar-la a trobar a la seva habitció, però la vaig trobar a la saleta parlant per telèfon. Quan em va veure pa penjar ràpidament i em va dir que podriem fer un tomb per la residència i que així m'ensenyaria el què era casa seva. Vam agafar l'ascensor i vam anar planta per planta; em va explicar que a la planta inferior hi havia la gent més desvalguda, també em va ensnyar la bogaderia, que és on ella ajuda a planxar la roba i així es distreu, em va ensenyar la capella, molt bonica, de la qual ella se'n feia càrrec, i quan erem abaix ens vam trobar a la Marta amb la seva parella intergeneracional que estaven elsoltant el què els estava explicant el mossèn, i jo i la Concepció ens hi vam quedar per escoltar el que explicava. Els estava explicant els orígens de la residència i fins i tot, em va dir la Concepció, hi havia coses que ni tan sols ella coneixia. Vam visitar la sala on fan recuperació, i hi havia una àvia que aviat cumplira els cent-tres anys, tot un honor! A mida que anavem pujant m'anava ensenyat que a cada pis hi havia els banys, les habitacions, de les quals els avis i àvies podien gaudir. Em va ensenyar la terrassa però no hi vam poder sortir prquè estava plovent, tot i això vaig adonar-me que era enorme. En acabar la visita vam pujar a la seva habitació i vam estar parlant una estona. Em va explicar que va assistir a la trobada de cosins però que no es va poder posar aquell vestit tan bonic que emva ensenyar el dia anterior. També els van fer un regal molt original, que era un calendari on hi havia fotografies de les trobades d'anys anteriors. Em va ensenyar dos titelles molt bonic que té guardats a la seva calaixera, i em va fer una mica de titelles, vaig veure que li agradavem molt i que ella sabia fer-ho molt bé; ja li vaig dir que intentaria buscar-li algun text per poder-lo representar. També em va dir que havia llegit el meu escrit al blog, així que suposo que aqesta setmana també el llegirà, així doncs només dir-li que ens veiem dimecres a la mateixa hora, i ue ja tinc moltes ganes de que arribi el dia, t'estimo Concepció!
Adéu, adéu!

Avui no hi ha hagut trobada amb la Concepció

Bé, avui dia 22 no he pogut anar a veure a la Concepcció perquè la setmana anterior li vaig explicar a la meva parella que avui no hi podria assistir perquè haviem de solucionar uns problemes a l'institut sobre el funcionament del blog. M'ha sabut greu no anar-hi oerò de totes maneres, crec que d'aquesta manera aprofitu un temps i, de cara a la setmana vinent tindré moltes més coses per explicar-li a la Concepció.

La primera trobada amb la Concepció

Dimecres dia 15, les meves companyes i jo vam sortir de l'institut molts entusiasmades perquè era el primer dia que ens trobavem amb la nostra parella intergeneracional a soles. Vam arribar una mica tard amb la nostra parella perquè erem molta gent i el xicot de la residència ens tenia que acompanyar a cadascú amb la nostra àvia. Quan em va acompanyar a la porta de l'habitació de la Concepció jo estava molt nerviosa perquè era el primer dia, i no sabia si ens compenentrariem o no. Vaig trucar a la porta i la Concepció em va dir que endevant, que podia passar; així que vaig entrar. Va venir fins a la porta i ens vam donar dos petons i ens vam abraçar. En aquell moment vaig notar que la Concepció i jo ens ho passariem molt bé. Llavors la Concepció em va començar a parlar de la seva família, i va sorgir un tema que va arribar a desencadenar molts altres temes. Em va dir que el cap de setmana vinent, els seus cosins havien organitzat una reunió de cosins per trobar-se i reunir-se. Em va ensenyar una fotografia que hi havia a la tauleta on hi sortia ella amb tots els seus cosins; era la fotografia de la trobada de tots els cosins l'any anterior. També em va deixar veure el menú que hi hauria al dinar, i em va dir que ja havia escollit el què ella menjaria. Llavors em va comentar que li havien regalat un vestit molt elegant, i me'l va ensenyar. Era un vestit realment preciós, de colors blanc i granate-lilós (no sé com definir el color del vestit), i a conjunt duia una jaqueteta fina. Com que el dia de la trobada feia molt bon temps, em va dir que si seguia així, per la trobada de cosins potser el posava el vestit, però que si feia més fred no se'l posaria, llavors vam estar pensant i vam arribar a la conclusió que es podia posar el vestit i que si feia fred, es podia posar una jaqueta més gruixuda a sobre. Així que aquell dia vam estar parlant de moda també, i vam descobrir que les dues som presumides. Em va dir, que havia estat parlant amb un home que s'asseia a la mateixa taula que ella, i van estar parlant sobre les guarnicions que duien els caballs i ella s'ho va apuntar en una llibreta per no oblidar-se d'alguns detalls i així poder-m'ho explicar; així que em va estar explicant com anaven guarnits els caballs, i fins i tot em deia noms que jo ni tan sols coneixia i m'ho anava definint. Em va explicar també que li agradava molt anar a la piscina però que, per qüestions de salut i per recomanació del metge, ja no hi podia tornar. Em va estar explicant coses de la seva joventut,i vaig descobrir que durant dos anys no va poguer-se moure de llit pe culpa d'una dolència. Em va comentar també que li agradava molt ajudar a les noies de la residència i que quan en tenia l'oportunitat ho feia. Em va dir també, i jo m'hi vaig oferir, que el pròxim dia podia ser jo la que es preparés un tema i li expliqués a ella, perquè d'aquesta manera durant l'horade visita, sorgien molts més temes per parlar. Al cap de molta estona de parlar i parlar, em vaig adonar que era l'hora de marxar, així que ens vam despedir i em va acopanyar fins a baix. Vaig comentar-li que el dia 22, jo i les meves companyes no podriem assistir a la residència, i això em va fer pena perquè amb la Concepció m'ho vaig passar genial. Crec que va ser una experiència nova, molt divertida i emocionant.