La primera trobada amb la Concepció

Dimecres dia 15, les meves companyes i jo vam sortir de l'institut molts entusiasmades perquè era el primer dia que ens trobavem amb la nostra parella intergeneracional a soles. Vam arribar una mica tard amb la nostra parella perquè erem molta gent i el xicot de la residència ens tenia que acompanyar a cadascú amb la nostra àvia. Quan em va acompanyar a la porta de l'habitació de la Concepció jo estava molt nerviosa perquè era el primer dia, i no sabia si ens compenentrariem o no. Vaig trucar a la porta i la Concepció em va dir que endevant, que podia passar; així que vaig entrar. Va venir fins a la porta i ens vam donar dos petons i ens vam abraçar. En aquell moment vaig notar que la Concepció i jo ens ho passariem molt bé. Llavors la Concepció em va començar a parlar de la seva família, i va sorgir un tema que va arribar a desencadenar molts altres temes. Em va dir que el cap de setmana vinent, els seus cosins havien organitzat una reunió de cosins per trobar-se i reunir-se. Em va ensenyar una fotografia que hi havia a la tauleta on hi sortia ella amb tots els seus cosins; era la fotografia de la trobada de tots els cosins l'any anterior. També em va deixar veure el menú que hi hauria al dinar, i em va dir que ja havia escollit el què ella menjaria. Llavors em va comentar que li havien regalat un vestit molt elegant, i me'l va ensenyar. Era un vestit realment preciós, de colors blanc i granate-lilós (no sé com definir el color del vestit), i a conjunt duia una jaqueteta fina. Com que el dia de la trobada feia molt bon temps, em va dir que si seguia així, per la trobada de cosins potser el posava el vestit, però que si feia més fred no se'l posaria, llavors vam estar pensant i vam arribar a la conclusió que es podia posar el vestit i que si feia fred, es podia posar una jaqueta més gruixuda a sobre. Així que aquell dia vam estar parlant de moda també, i vam descobrir que les dues som presumides. Em va dir, que havia estat parlant amb un home que s'asseia a la mateixa taula que ella, i van estar parlant sobre les guarnicions que duien els caballs i ella s'ho va apuntar en una llibreta per no oblidar-se d'alguns detalls i així poder-m'ho explicar; així que em va estar explicant com anaven guarnits els caballs, i fins i tot em deia noms que jo ni tan sols coneixia i m'ho anava definint. Em va explicar també que li agradava molt anar a la piscina però que, per qüestions de salut i per recomanació del metge, ja no hi podia tornar. Em va estar explicant coses de la seva joventut,i vaig descobrir que durant dos anys no va poguer-se moure de llit pe culpa d'una dolència. Em va comentar també que li agradava molt ajudar a les noies de la residència i que quan en tenia l'oportunitat ho feia. Em va dir també, i jo m'hi vaig oferir, que el pròxim dia podia ser jo la que es preparés un tema i li expliqués a ella, perquè d'aquesta manera durant l'horade visita, sorgien molts més temes per parlar. Al cap de molta estona de parlar i parlar, em vaig adonar que era l'hora de marxar, així que ens vam despedir i em va acopanyar fins a baix. Vaig comentar-li que el dia 22, jo i les meves companyes no podriem assistir a la residència, i això em va fer pena perquè amb la Concepció m'ho vaig passar genial. Crec que va ser una experiència nova, molt divertida i emocionant.