Parlant amb la Concepció...

Després d'una setmana sense veure a la Concepció, vaig arribar a la residència i quan entrava a la tercera planta, la vaig trobar esperant-me al passadís. Vam entrar a la seva habitació i li vaig ensenyar els tres guions de teatre que vaig buscar per internet. Els va estar llegint i anàvem donant la nostra opinió sobre el que ens semblàven els textos. Em va agraïr que els hi busqués i em va dir que en parlaria am la gent de la residència per veure si podia fer una breu representació teatral.

Després d'aixo, vam arribar a una conversa força interessan, la Concepció em va explicar que gràcies a la "Frater" es va obrir camí a la vida, gràcies a aquella oragnització va sortir de casa i es va sentir útil i va poder comprobar que hi havia gent que estava molt pitjor que ella, com per exemple aquelles petites criatres a les que havia visitat en una excursió.

Després em va dir que la nit anterior havia estat treballant fins tart, ja que havia de separar uns sobres de medicaments per la residència, i com que n'hi havia molt va haver de quedar-se fins tart.

Em va demanar com estaven els meus pares i li vaig respondre que estaven molt bé, que continuaven treballant, i em va dir que s'apuntaria els seus noms per recordar-se de com es deien, i així ho va fer.

Ens vam adonar que ja era hora de marxar, i aquell dia jo tenia molta pressa perquè a l'hora següent tenia examen de castellà i no hi podia fer tart, així que vaig marxar ràpidament.

Ens veiem la setmana qe vinent, oi Concepció?

Un petó.