Ruta turística amb la Concepció per la residència.

Dimecres passat vaig arribar a la residència molt contenta perquè ja feia quinze dies que no veia a la Concepció, i em tenia que explicar com havia anat la vint-i-cinquena trobada amb els seus cosins. Així que vaig entrar a la residència i ràpidament vaig pujar al tercer pis per anar-la a trobar a la seva habitció, però la vaig trobar a la saleta parlant per telèfon. Quan em va veure pa penjar ràpidament i em va dir que podriem fer un tomb per la residència i que així m'ensenyaria el què era casa seva. Vam agafar l'ascensor i vam anar planta per planta; em va explicar que a la planta inferior hi havia la gent més desvalguda, també em va ensnyar la bogaderia, que és on ella ajuda a planxar la roba i així es distreu, em va ensenyar la capella, molt bonica, de la qual ella se'n feia càrrec, i quan erem abaix ens vam trobar a la Marta amb la seva parella intergeneracional que estaven elsoltant el què els estava explicant el mossèn, i jo i la Concepció ens hi vam quedar per escoltar el que explicava. Els estava explicant els orígens de la residència i fins i tot, em va dir la Concepció, hi havia coses que ni tan sols ella coneixia. Vam visitar la sala on fan recuperació, i hi havia una àvia que aviat cumplira els cent-tres anys, tot un honor! A mida que anavem pujant m'anava ensenyat que a cada pis hi havia els banys, les habitacions, de les quals els avis i àvies podien gaudir. Em va ensenyar la terrassa però no hi vam poder sortir prquè estava plovent, tot i això vaig adonar-me que era enorme. En acabar la visita vam pujar a la seva habitació i vam estar parlant una estona. Em va explicar que va assistir a la trobada de cosins però que no es va poder posar aquell vestit tan bonic que emva ensenyar el dia anterior. També els van fer un regal molt original, que era un calendari on hi havia fotografies de les trobades d'anys anteriors. Em va ensenyar dos titelles molt bonic que té guardats a la seva calaixera, i em va fer una mica de titelles, vaig veure que li agradavem molt i que ella sabia fer-ho molt bé; ja li vaig dir que intentaria buscar-li algun text per poder-lo representar. També em va dir que havia llegit el meu escrit al blog, així que suposo que aqesta setmana també el llegirà, així doncs només dir-li que ens veiem dimecres a la mateixa hora, i ue ja tinc moltes ganes de que arribi el dia, t'estimo Concepció!
Adéu, adéu!