martes, 11 de noviembre de 2008
Tantes fotografies...
El dimecres quan vaig arribar a la residència, vaig pujar ràpidament a l'habitació de la Concepció per anar-la a trobar. Vaig arribar i em va dir que m'ensenyaria un àlbum de fotografies, així que ens vam passar casi tota l'hora miran fotos. A cada foto que miràvem ella em deia qui eren els que hi sortien, i també vam trobar fotos de cavalls que anàven amb la guarnició que ella em va explicar el primer dia. Després de mirar un album interessantissim ple de fotos, em va dir que com que feia bon temps podríem sortir al pati a veure'l, ja que el dia que em va ensenyar tota la residència no el vam poder veure perquè plovia a bots i barrals. Així que vam sortir al pati i el vam recórrer tot, em va ensenyar l'hortet que hi havia, que feia molt riure pequè hi havia uns tomàquets verds i petitons. I llavors ja va arribar l'hora de marxar cap a l'institut, i vaig dir-li que intentaria dur la càmera de fotos per fer-nos-en una, i també algunes fotos meves i de la meva família; així que les buscaré mé tart. Fins a la pròxima!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Què t'enduries a una residència que fos part del teu passat i de la teva vida?
potser fotos. Quantes històries s'amaguen darrera d'elles....Potser a partir d'elles podries començar a escriure un petit recull d'anècdotes i que així quedin per sempre escrites, la memòria històrica personal, que diuen.
La Concepdiu diu:
Dia 5 de Novembre de 2008
He rebut la visita de la Silvia. Hem mirat fotos de quan era més jove. M'ha dit que potser em trobarà alguna cosa per fer titelles, ja en parlarà amb els joves. Hem anat a veure el planxador i el pati que no l'havia vist. M'explica que a ella li costa aprendre a escriure el català... I així hem passat l'estona ja que una hora passa depresa. Gràcies pel sacrifici que fas, sempre t'ho agrairé. Moltes gràcies Silvia. I si em pots trobar alguna cosa per fer titelles també t'ho agrairé.
Concepció Rojas.
Publicar un comentario