Si no hi ha mural, parlem del Nadal!

L'altre dia, vaig anar a trobar-me amb la Concepció a l'habitció per baixar juntes cap a la sala gran on poder fer el mural peò, per sorpresa meva, a la Concepció no li havien dit que haviem de fer un mural, li van dir que haviem de parlar sobre el Nadal i a més, tampoc hi havia material per començar a fer el mural. Això em va trasbalsar una mica perquè jo tenia moltes ganes de fer aqella activitat amb ella. No ho sé, era una experiència nova i diferent i em va sobtar que no poguessim fer. Així que, com que no hi havia el material per fer-lo, va començar a parlar del Nadal; jo vaig explicar-li que per mi el Nadal era una època molt bonica, i que no només m'agradava perquè rebia regals, sino perquè ens reuniem tota la familia i parlavem obertament de tot el què havia succeït durant l'últim any, vaig dir-li que a mi m'omplia d'il·lusió que arribés aquella èopca perquè era diferent, perquè era bonica. Ella, també em va mostrar la seva opinió davant el Nadal i, em va explicar que sabia fer uns canelons bonissims, ñaaaam! De tant parlar del Nadal, vam arribar al tema que a tothom li arruina una mica la il·lusió quan és petit: qui són realment els reis? Bé, tampoc és lloc de dir qui són, tots ho sabem: Melchor, Gaspar y Baltasar! Em va dir que a ella li van dir als sis anys d'edat, mentre que a mi m'ho van explicar als nous anys d'edat. No sé con va canviar la orientació del tema, però fins i tot vaig acabar explicant-li coses sobre el meu millor amic, i em va demanar si pot ser no m'agradava, però ja li vaig comentar que no amb total seguretat, li vaig explicar que ell per a mi és com un germà, i que mai podria veure'l de cap altra manera. Al final, tant parlar es va acabar el temps i vam dir que la setmana següent si que fariem el mural.